La censura i revolució d'“El cuirassat Potemkin”

El cuirassat Potemkin i la censura

El cuirassat Potemkin (1925, Serguei Eisenstein) és una pel·lícula propagandística revolucionària soviètica inspirada en el motí de mariners de 1905 contra el règim tsarista. La censura o prohibició va impedir que El cuirassat Potemkin atraqués a molts països pel seu potent missatge polític i la seva capacitat de colpir els espectadors. Prepara les maletes per viatjar arreu del món per saber-ne més!

La por d'una nova revolució a Alemanya

Durant el llançament del film, Alemanya es trobava en un ambient de tensió política i social i un fort sentiment revolucionari, que després de la Primera Guerra Mundial s’havia materialitzat en la Revolució Espartaquista (1919). Les autoritats temien que la pel·lícula pogués inspirar sentiments revolucionaris entre la classe treballadora i van decidir prohibir-ne l’exhibició. Després, es va acordar la censura i eliminació de les parts més violentes de El cuirassat Potemkin per rebaixar el missatge revolucionari. En algunes versions fins i tot van modificar els intertítols originals i en van alterar el text. Amb l'auge del nazisme el film va ser de nou prohibit. Tanmateix, aquestes retallades van acabar convertint el film en una mena de “fruit prohibit” per als alemanys que buscaven un cinema compromès i políticament transgressor.

L'interminable censura al Regne Unit

Al Regne Unit, El cuirassat Potemkin va ser considerat una amenaça en potència per a l’estabilitat social i es va censurar durant més de vint anys, fins al 1954. Degut a la forta piràmide social que constituïa la societat anglesa, es veia un perill el seu missatge de resistència i solidaritat entre les classes que contenia el film i que podien despertar sentiments revolucionaris entre els estaments més baixos. A més, la premsa conservadora britànica va fer campanya en contra del film, descrivint-lo com una “obra perillosa” i un “perill per a la moral pública”. La llarga censura va promoure que aquells qui volguessin veure el film només poguessin aconseguir versions piratejades i de mala qualitat, contribuint al mite de la pel·lícula com una obra “prohibida” i d’alt valor revolucionari.

França i el cuirassat Potemkin intermitent

A França, la pel·lícula també va ser censurada en diversos períodes. Inicialment, es va permetre la seva exhibició, però després de diverses protestes, les autoritats la van retirar temporalment dels cinemes. Més endavant se’n va autoritzar de nou la projecció. Aquesta censura “intermitent” va ser per l'interès que hi havia entre la intel·lectualitat i l’escena cultural francesa pel film, que el consideraven una obra revolucionària artísticament, més enllà del seu missatge polític.

El filtre dels Estats Units

Als Estats Units, el film va arribar en una versió molt editada, ja que les autoritats americanes desconfiaven de la propaganda soviètica. Es van eliminar escenes clau que suggerien violència o la guerra entre classes. En alguns cinemes, es projectava amb intertítols editats per impedir que els espectadors simpatitzessin massa amb els mariners revolucionaris. Així, el film va perdre molt del seu impacte original després de passar pel sedàs estatunidenc, però va continuar fascinant els espectadors i els crítics, que admiraven la tècnica artística tan innovadora d'Eisenstein.

El cuirassat Potemkin no atraca a Espanya

A Espanya, la dictadura de Primo de Rivera va fer impossible la mostra del film. Posteriorment, la Guerra Civil i la dictadura franquista van mantenir la pel·lícula allunyada dels cinemes espanyols. La censura de la implacable dictadura franquista no va permetre mai el visionament del llargmetratge. Finalment, després d'anys d'espera, cap a la dècada de 1970, després de la mort de Franco, es va començar a poder exhibir en determinats cinemes alternatius i festivals culturals.

L'Església antisoviètica italiana

A Itàlia, la pel·lícula va ser fortament criticada i rebutjada per l’Església catòlica i va convèncer les autoritats per censurar-la degut a la seva crida a la lluita i l’ateisme. Durant els primers anys, només es podia veure en cercles d’intel·lectuals i cineastes, que la consideraven una obra d’art.

El film prohibit que va esdevenir un mite

La censura va consolidar la reputació de El cuirassat Potemkin, que va ser vist com un símbol de resistència més enllà de la pantalla. Així, va despertar l’interès de cineastes, crítics i públics d’arreu del món, que volien veure la pel·lícula que incomodava els règims establerts. Va esdevenir una icona de la resistència política i creativa. És considerada una de les pel·lícules més influents de la història per la seva càrrega ideològica i aportació al món del cinema. Encara avui en dia la seva influència continua i ens recorda el poder transformador del cinema davant les barreres polítiques i la repressió cultural.