since

2014

Univers pompeu films

this is the life of blogger

Citizen Kane: l’enigma de la cacatua explicat 83 anys després.

Saps quin és l'enigma de la cacatua de Citizen Kane? Ja han passat poc més de vuit dècades des que va sortir la magnum opus d'Orson Welles (i del cinema en general, dirien alguns). Si la veiem en perspectiva, encara hi ha aprenentatges i lectures que en podem extreure, ja fa temps que s'ha convertit en un clàssic indiscutible. Molts espectadors opinen el mateix. Per això a l'internet podem trobar gran quantitat d'anàlisis de tots els temes que la pel·lícula ofereix, les controvèrsies, les curiositats...

Així que, en més o menys mesura, tot s'ha tractat i explicat. Però hi ha una escena quasi al final del film que deixa sobtats a la gran majoria d'aquells que la veuen per primer cop. No aporta res a la trama, no té cap coherència amb la resta de l'argument, però a l'hora, quaranta-vuit minuts i cinc segons, durant un instant, apareix a la pantalla una cacatua que fa un soroll estrident que pot sobresaltar (o si més no, desorientar) a tot aquell que sigui el primer cop que la viu.

Pla a Citizen Kane d'una cacatua sobreposada davant d'un home i un altre escenari.

Saps el significat d'aquest moment considerat un dels primers "jumpscares" de la història del cinema?

Imatge de Citizen Kane, 1941.

La cacatua a Citizen Kane: per què?

Des de l'estrena de la pel·lícula, moltes van ser les teories i les hipòtesis sobre el perquè d'aquesta decisió. Alguns contemplaven la possibilitat que simbolitzés el caràcter agressiu del protagonista Charles Kane. Altres, que era una anticipació tràgica del final. Però la veritat va resultar ser molt més simple i pragmàtica del que tothom pensava.

El 27 de juliol de 1970, Orson Welles va aparèixer al programa de Dick Cavett a Nova York (aproximadament un mes abans que comencés la producció per a The other side of the wind). Allà, entre altres coses, van estar parlant del seu públic i de la sobreanàlisi a les seves pel·lícules, especialment a Citizen Kane. En un moment, Cavett preguntà sobre aquesta famosa escena. Welles respongué: "era només per despertar a l'audiència", revelant així el misteri d'una vegada per totes.

Tot i que aquesta declaració desmenteix qualsevol possible interpretació que s'hagués pogut fer fins al moment, fins i tot avui en dia molta gent segueix convençuda que hi ha un significat que va més enllà d'aquesta utilitat pràctica, i que tot és un truc per jugar amb l'espectador.

Llavors, vist en perspectiva, una escena com aquesta és només un dels molts exemples que demostren el talent d'Orson Welles com a director, ja que aconsegueix convertir 3 segons d'una obra ja de per si globalment apreciada, en un trencaclosques que ofereix diverses realitats segons com decideixis mirar-lo, a manera de calidoscopi cinematogràfic. I tot això només amb una cacatua cridant!

Si t'ha semblat interessant aquesta curiositat, et convidem a llegir més articles que tenim disponibles a Univers, com ara aquest.